Al Jarreau

Al Jarreau (Milwaukee, 1940). Cantant  de jazz per damunt d’altres estils que l’han fet més popular, com el soul, l’ RnB o el pop. 

Jarreau va començar la seva carrera com a músic professional més tard del que acostuma a ser habitual entre els músics d’elit. No va ser fins l’any 1975, amb  35 anys, quan el músic va editar el seu primer àlbum en solitari, We Got By. Abans, Jarreau havia format part de bandes com The Indigos, o el trio del pianista George Duke, on  feia de vocalista els caps de setmana o durant les vacances, compaginant la seva passió per la música amb la seva veritable professió en aquells temps, la de psicòleg. 

 


Els productors Tommy Li Puma I Al Schmitt (productors també d’un dels seus companys més estimats del món de la musica com és George Benson) van ser claus perquè aconseguís editar els seus primers treballs. Tot I començar a editar els seus primers treballs a una edat poc habitual per a un músic del seu nivell, Jarreau no va trigar gens a situar-se com a un dels musics més ben considerats del moment. La seva polivalència I la seva gran capacitat de registre el van fer guanyar diversos premis Grammy simultàniament en categories tan diferents com Pop I Jazz.

Els primers treballs d'Al Jarreau, We got by (1975) i Glow (1976) són auténtiques joies del soul contemporani. A mesura que s'apropaven els anys vuitanta, Jarreau es va anar apropant cada vegada més a altres gèneres com l'R'n'B, el funk o el pop. Una progressió gràcies a la qual va aconseguir triomfar a les llistes de vendes i arribar a un públic més massiu. Curiosament, el tema pel qual Jarreau és més conegut és per la sintonia d’una sèrie de televisió, Moonlighting (a Espanya Luz de Luna), protagonitzada per Bruce Willis I Cibyll Sheperd. Però els treballs de Jarreau durant els anys vuitanta amaguen veritables joies, sobretot durant la primera meitat de la década amb àlbums com This time (1980), Breakin Away (1981) o Jarreau (1983).

Els anys noranta semblen ser una etapa de transició pel cantant del Milwaukee, que amb treballs com Heaven and Earth (1992) o Tenderness (1994) ofereix al seu públic una barreja de noves influències com l'acid jazz amb la interpretació en directe d'estàndards del jazz i del soul.

Els darrers deu anys a la carrera musical d'Al Jarreau són una mostra de que el ja veterà cantant continua en plenitut artística. Contemporanis treballs com Tomorrow Today (2000) o All I got (2002), l'imprescindible treball pels amants del jazz, Accentuate the Positive (2004) o el duet amb George Benson a Givin' it up (2006) són les darreres contribucions del genial vocalista al panorama musical més recent.